La La Land és una pel·lícula molt bonica i visualment espectacular, però també té punts que es poden criticar de manera constructiva. El que més m’ha agradat és com combina el romanticisme amb la música i la dansa, fent-nos entrar en un món ple de color i emoció. A més, el final, que s’allunya dels típics musicals, fa reflexionar sobre el valor dels somnis i les decisions personals. També cal destacar la banda sonora, que no només acompanya l’acció, sinó que expressa els sentiments dels personatges i dóna coherència a tota la història. Les cançons són memorables i ajuden a entendre millor les emocions que viuen Mia i Sebastian, els protagonistes. Les actuacions d’Emma Stone i Ryan Gosling són molt convincents: transmeten una gran complicitat i fan que el públic empatitzi amb ells. A més, el final, que s’allunya dels musicals tradicionals, és sorprenent i profund, ja que convida a reflexionar sobre el preu dels somnis i les decisions personals.Tot i això, hi ha moments en què la pel·lícula pot semblar una mica llarga i alguns números musicals trenquen una mica el ritme. També pot donar la sensació que es centra molt en els dos protagonistas i deixa poc espai per conèixer millor els personatges secundaris.En conjunt, penso que La La Land és una obra que emociona i  inspira, però que també podria haver-se equilibrat millor per mantenir fins al final l'interès de l’espectador.