top of page

Cultura

Parlem amb la Raquel Sanchez, professora nova

Llengua Castellana i Literatura

2n d’ESO, 1r de Batxillerat

Diseño sin título (2).png
Entrevista a Raquel Sànchez

En quants instituts has treballat fins ara?​

He treballat en 5 instituts diferents.

​

Ja et sents ben integrada al centre?​

La veritat és que sí, els meus companys i companyes han sigut molt amables.​

 

Quan i com vas decidir que volies ser professora?​

Des de ben petita m’ha agradat ensenyar, ho feia amb les meves nines, després amb les meves amigues… A casa tenia una pissarra i sempre jugava a ser professora. Més tard, ja a l’ESO, em vaig decantar per decidir estudiar Filologia Hispànica.

​

Què penses de la reducció d’hores de les assignatures de ciències?​

Crec que reduir les hores de ciències no és una bona idea, no es pot donar el mateix temari amb menys hores, i això és el que es pretén. Cal més pràctica i suport, no menys temps.

​

Creus que l’ús de tecnologia a les aules i a casa pot afectar la capacitat de concentració dels estudiants?​

Sí, totalment. L’ús excessiu de tecnologia pot distreure els estudiants i fer que costi més mantenir l’atenció a classe o mentre estudien a casa.

És important posar límits i usar-la amb finalitats educatives, no només per oci.

​

Com creus que podria canviar l’ensenyament d’aquí a 10 o 20 anys?​

No n’estic segura, és difícil saber com canviarà. Potser l’ensenyament serà més digital i els alumnes aprendran d’una manera més autònoma, però també podria mantenir-se força semblant. Depèn de com evolucioni la tecnologia i la societat.

​

Quina és l’activitat que menys t’agrada de tot el que fas habitualment?

Corregir i fer de “policia” en algunes classes. 

​

Què és el més ridícul o divertit que t’ha passat mai com a professora? I com a alumna (a l’escola, l’institut o la universitat)?

Tinc moltes anècdotes com a professora, no sabria escollir-ne una. 

Com a alumna, sempre recordaré una vegada que ens van fer aprendre un poema de memòria a castellà i recitar-lo davant de tota la classe. Anava amb un amic, en Miguel. Just en el moment de començar a recitar, ens va agafar un atac de riure que no vam poder parar. El professor ens va expulsar de classe i ens va posar un 0. Però aquell atac de riure… me l’emporto amb mi, i encara avui em fa somriure quan hi penso.

Des de ben petita m’ha agradat ensenyar, ho feia amb les meves nines, després amb les meves amigues… A casa tenia una pissarra i sempre jugava a ser professora

bottom of page