top of page

Cultura

Parlem amb la Raquel Sanchez, professora nova

Llengua Castellana i Literatura

2n d’ESO, 1r de Batxillerat

Diseño sin título (2).png
Entrevista a Raquel Sànchez

En quants instituts has treballat fins ara?

He treballat en 5 instituts diferents.

Ja et sents ben integrada al centre?

La veritat és que sí, els meus companys i companyes han sigut molt amables.

 

Quan i com vas decidir que volies ser professora?

Des de ben petita m’ha agradat ensenyar, ho feia amb les meves nines, després amb les meves amigues… A casa tenia una pissarra i sempre jugava a ser professora. Més tard, ja a l’ESO, em vaig decantar per decidir estudiar Filologia Hispànica.

Què penses de la reducció d’hores de les assignatures de ciències?

Crec que reduir les hores de ciències no és una bona idea, no es pot donar el mateix temari amb menys hores, i això és el que es pretén. Cal més pràctica i suport, no menys temps.

Creus que l’ús de tecnologia a les aules i a casa pot afectar la capacitat de concentració dels estudiants?

Sí, totalment. L’ús excessiu de tecnologia pot distreure els estudiants i fer que costi més mantenir l’atenció a classe o mentre estudien a casa.

És important posar límits i usar-la amb finalitats educatives, no només per oci.

Com creus que podria canviar l’ensenyament d’aquí a 10 o 20 anys?

No n’estic segura, és difícil saber com canviarà. Potser l’ensenyament serà més digital i els alumnes aprendran d’una manera més autònoma, però també podria mantenir-se força semblant. Depèn de com evolucioni la tecnologia i la societat.

Quina és l’activitat que menys t’agrada de tot el que fas habitualment?

Corregir i fer de “policia” en algunes classes. 

Què és el més ridícul o divertit que t’ha passat mai com a professora? I com a alumna (a l’escola, l’institut o la universitat)?

Tinc moltes anècdotes com a professora, no sabria escollir-ne una. 

Com a alumna, sempre recordaré una vegada que ens van fer aprendre un poema de memòria a castellà i recitar-lo davant de tota la classe. Anava amb un amic, en Miguel. Just en el moment de començar a recitar, ens va agafar un atac de riure que no vam poder parar. El professor ens va expulsar de classe i ens va posar un 0. Però aquell atac de riure… me l’emporto amb mi, i encara avui em fa somriure quan hi penso.

Des de ben petita m’ha agradat ensenyar, ho feia amb les meves nines, després amb les meves amigues… A casa tenia una pissarra i sempre jugava a ser professora

bottom of page