Quan vas començar a treballar com docent i en quin institut vas fer-ho?
Vaig començar en el món de la docència l’any 2020 a un institut molt petit de Lliçà d’Amunt.

Com ha anat l'adaptació al Domènech i Montaner?
És un centre molt gros i amb moltes docents i alumnes, tot i així, tant l’equip directiu com l’equip docent és molt proper i càlid, fet que facilita molt l’adaptació a un centre d’aquestes característiques.

Algun cop t’has plantejat canviar de professió?
Algunes vegades. Sempre m’ha agradat molt descobrir llocs remots d’aquest bonic planeta i he marxat vàries vegades a passar llargues temporades a l’estranger. Això m’ha portat a fer feines de tot tipus, tant remunerades com voluntàries, i m’adono que m’agrada molt seguir aprenent coses noves i posar-les en pràctica.

Per què creus que és important aprendre llengües estrangeres?
Com ja he mencionat, a mi m’ha obert la porta a llocs i gents meravelloses. Les llengües són essencials per a trencar barreres lingüístiques i poder-nos comunicar amb gent d’arreu del mon. Conèixer gent i cultures diferents és una font de riquesa inimaginable. No només aprenem a veure el món des d’una altra perspectiva, sinó que ampliem formes de pensar d’una forma, fet que no succeeix quan un no surt mai de la seva zona de confort.

Quina és la teva opinió general sobre la introducció de tecnologia a l’aula?
Trobo que pot facilitar molts aspectes, però no en podem dependre, ja que l’aprenentatge hauria de poder produir-se al marge de la tecnologia, i aquesta hauria de ser només una eina complementària per a facilitar processos. Considero que és l’alumnat el col·lectiu més vulnerable respecte a la tecnologia, ja que no sempre s'aprèn a fer-ne un bon ús i, amb la irrupció de la intel·ligència artificial, la tecnologia es pot arribar a convertir en l’excusa per a no pensar.

Creus que els joves d’ara estudien o pensen diferent que abans?
Com a cada generació, hi ha varietat entre l’alumnat i dins d’aquesta varietat, ens trobem amb moltes maneres diferents de fer i de pensar. Sí que considero que les xarxes socials estan condicionant i afectant molt la manera de pensar de la joventut. Un aspecte que em sap molt de greu és que percebo molt poc interès i curiositat cap a l’aprenentatge i el coneixement.  

Quins són les teves aficions fora de la feina?
Tinc gran passió per a viatjar i descobrir indrets del món, les seves gents i les seves cultures. També m’encanta el mar i la vida marina, per això ja fa bastants anys que vaig entrar en el món del submarinisme, que m’aport molta pau.

Què és el més ridícul o divertit que t’ha passat mai com a professora? I com a alumna (a l’escola, l’institut o la universitat)?
El primer dia d'universitat s’havien preparat un conjunt d’activitats i rutes guiades per la uni, però jo, en comptes d’assistir a les activitats, em vaig presentar a l’aula on, al llarg dels pròxims dies, havíem de començar les classes. Em vaig pedre complet les activitats de benvinguda i les rutes guiades. Tot i així, allà davant de l’aula, tan perdudes com jo, hi havia dues noies més, futures companyes de la carrera. Jo encara no sabia que acabarien convertint-se en les meves millors amigues.