Què passa amb els docents?

​

Ara ja fa un temps que sentim a parlar de les queixes i de la insatisfacció que s’escampen entre molts professors de secundària. Tant la nostra societat com el nostre sistema educatiu estan canviant ràpidament en els últims anys i, si bé existeix certa sensació generalitzada que alguna cosa no rutlla, hi ha tants factors en joc, que costa identificar quin és ben bé el problema. Una vintena de professors de l’institut Domènech i Montaner de Canet de Mar han respost una enquesta assenyalant i mesurant algunes de les qüestions que poden estar al darrere d’aquesta onada de malestar.

Els sous

​

Els professors fa anys que reclamen una millora salarial adequada que reconegui el seu esforç. Tot i que la seva feina és essencial per a la formació de les noves generacions, els sous sovint no s’ajusten a la càrrega de feina que això comporta. Aquesta situació provoca desmotivació a l’hora de treballar.
 

Excés de feina en poc temps​

​

Els professors assumeixen un excés de feina increïble, no només fan classes, sinó que preparen activitats, fan reunions, parlen amb famílies, etc. I sobretot la burocràcia els treu molt de temps que no poden utilitzar per dedicar-se especialment a ensenyar. Amb totes les tasques que han de fer en tan poc temps acaben totalment esgotats. 
 

Canvi de relació amb els alumnes

 

Abans la relació entre professors i alumnes era més distant, però ara és més propera. Els docents intenten entendre’ns més, parlar amb nosaltres i crear un ambient més de confiança. Així i tot, això també pot fer que alguns alumnes no respectin tant les normes o no valorin l’autoritat del professor.

Canvi de relació amb les famílies

​

També ha canviat molt la relació amb els pares. Ara les famílies s’impliquen més, però de vegades això genera conflictes. Hi ha pares que dubten del que diu el professor o que volen opinar sobre tot. Altres, en canvi, no es preocupen gens. Els mestres han de trobar un equilibri per mantenir una bona comunicació sense sentir-se jutjats.

​

Pocs recursos i massa canvis

Moltes escoles no tenen prou recursos: i materials, ni personal, ni espais adequats. Hi ha classes molt plenes i, a més, cada any hi ha canvis en el currículum o en la manera d’ensenyar. Tot això fa que els professors s'han d’adaptar constantment i que sovint treballin en condicions difícils.
A més, molts docents senten que el Departament d’Educació no els dona prou suport quan hi ha problemes greus o quan necessiten ajuda per atendre alumnes amb necessitats especials.

Diversitat i desigualtats

A les aules d’avui hi ha molta diversitat: alumnes de diferents països i amb nivells molt diferents. Això pot tenir la seva part positiva, però també és complicat. No tots els alumnes tenen les mateixes oportunitats ni el mateix suport a casa, i els professors han d’aprendre a adaptar-se a cadascú, cosa que no és gens fàcil.

Canvis en la manera d’ensenyar

Els últims anys s’ha canviat molt la manera d’ensenyar. Ara, es dona més importància a les competències i es busca que els alumnes siguin més autònoms. Això pot ser positiu, però molts professors diuen que no han tingut prou formació per aplicar aquests canvis o que tot es fa massa de pressa. A part, el sistema educatiu canvia constantment a la normativa i no hi ha temps d’adaptar-s’hi bé.